4.9.08

astekas tribe + äqhrata tek *freeparty*



Total respecte amb l'entorn i els veïns. Porteu les vostres propies bosses d'escombraries!

24.7.08

tecnologia.en.les.arts



MANIFEST SOROLLISTA

És absurd concebre idees definitives, irrisòries en comparació amb la història de tots els temps, de totes les idees. Defensar-les i imposar-ne els dogmes resulta inútil.
L’animal humà ha perdut tota la seva incidència i es presenta ara com a icona representatiu de la mecanització social i la seva classificació organitzada en models i estereotips, els déus d’aquesta nova era són antiterroristes, i es manifesten tendres i discrets, anestesiants i fulminants. Els nous manaments no han estat escrits, pitjor encara, apareixen en forma de benestar o calma: estudia (imperatiu) només l’itinerari emmarcat i accedeix a la universitat -qualsevol alternativa és sempre una última opció-, que t’aportarà els coneixements adients per exercir tota la vida d’allò que tant t’apassiona -tant?-, la teva màxima gratificació els diners, compraràs una casa de disseny i la decoraràs amb mobles de les revistes dels grans magatzems, el millor atrezzo del nou gran teatre del món; tindràs fills, amics modèlics i ben situats, i un cotxe car, però segur, assegurat. Invertiràs en borsa i en caixes de pensions, residències i defuncions.

Sorollisme no és sinònim d’oposició ni antònim d’activisme, suposa reflexió i punt de vista, insubordinació a aspectes il·lògics del sistema global, local. És fruit de l’entorn impregnat de sorolls estridents i desagradables, repetitius i desorganitzats, símptomes de la decadència i la irresponsabilitat, però per res culpables d’allò que els causa. Fruit del passat avantguardista i la seva imaginació. Anti art-classificat i disposat a conviure i acceptar els errors i la seva disposició: sorolls que formen sons i estructures rítmiques, potencial armamentístic i destructiu, tan aviat com impulsiu i creador, descobridor. Caos acústic que genera música, música que genera expressió. Soroll, gràfic o auditiu, soroll que no prescindeix dels sons.

Sorollisme rebutja els conceptes clausurats i limitats, i interpreta la percepció de l’entorn i els paisatges humans com a soroll, interpretació no filosòfica, però si poètica: poesia no és habilitat, ni cap idea. És un estat.

El valor de la cultura és limitat i burocràtic.

22.4.08

Normatives referents al joc i els espectacles.

Enllaç del web de la generalitat de Catalunya, dedicat a les normatives referents als aspectes del joc i els espectacles: http://www.gencat.cat/interior/organismes/dgje/index.htm

16.4.08

MANIFEST DE LES DELINQÜÈNCIES POÈTIQUES

MANIFEST DE LES DELINQÜÈNCIES POÈTIQUES



“Aquest sistema no és res més que una malaltia lenta; s’apodera de nosaltres i tothom n’és conscient, però ningú se n’adona. Morirà tot a poc a poc, i tothom en serà conscient, però ningú se n’adonarà.”


Ens presentem a la comunitat com el que l’autoritat vol que siguem: uns delinqüents amb poca feina.

Hem decidit que si estar d’acord amb el sistema social mecànic, la destrucció del medi i l’especulació urbanística, la precarietat laboral, la repressió als moviments socials dissidents... suposa el principi de la no delinqüència, nosaltres no volem ser-ne l’exponent i, encara més, volem representar la seva delinqüència: la delinqüència d’entendre el món tal com és, la delinqüència de no voler acceptar el temps tal com ens obliguen a viure’l, la delinqüència de resistir-nos a suportar la violència autèntica; la violència del creixement desmesurat de l’edificació i els seus preus exageradament patètics, la violència d’un sistema legal que s’acomoda única i exclusivament als seus creadors, i que recau deliberadament sobre tots els que s’hi oposen (sense que això signifiqui la seva infracció), la violència d’un sistema global, mundial, que podem entendre com al nou concepte d’Imperi, que suposa la supressió total de l’expressió popular i la destrucció del planeta en mans de pocs; molt pocs.

Nosaltres som delinqüents: hem plantejat música, pintura, poesia: art; enlloc de competència i rols consumistes, hem proposat experimentació enlloc de la subordinació a les rutines, hem exposat respecte i llibertat, col·lectiva i individual, enlloc de la repressió i reprimença de les emocions.



Tot allò que no suposa un increment, un ingrés, un benefici lucratiu, rep el rang d’il·legal, brut, violent; deixant de banda les característiques, conseqüències i significats de l’esdeveniment. En un món on l’economia global es basa en l’especulació i l’estafa, on ens obliguen a subordinar-nos a les decisions de l’administració i el poder, considereu legítim criminalitzar les accions a favor de la cultura, l’art, el pensament lliure que, en definitiva, són la base de l’expressió humana? Creieu que la violència real és la d’aquelles accions que, al marge o d’acord amb llei, reivindiquen la llibertat d’expressió?



El passat 11 d’abril del 2008, a Vilassar de Mar, la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van detenir quatre joves que s’havien tancat en un immoble en desús, per reivindicar-ne l’ús social i honest. El Cos de Mossos d’Esquadra va intervenir ignorant la Llei que teòricament defensen, rebentant la porta d’entrada de l’edifici.



Aquest manifest suposa el nostre suport i recolzament cap a les encausades, per fer evident la violència, brutícia i il·legalitat policial i la irracionalitat de la Llei, sempre des del punt de vista de la creació artística i lliure, del respecte, i de la llibertat d’expressió.



No pretenem causar cap dany, ni material ni emocional, simplement ens oposem a acceptar el ritme de vida que se’ns imposa, i us animem a participar amb nosaltres. Estem farts del rumb que ha pres el sistema, la societat, que ens transporta a la pèrdua lenta i sistemàtica de tots els principis humans.



Dedicat a tots aquells que hagin somiat per viure plens.

15.4.08

Creació d'un grup de suport a les detingudes el passat 11 d'abril.



www.suportvilassar.blogspot.com

Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir al matí quatre joves de Vilassar de Mar –tres noies i un noi d'entre 18 i 19 anys– que havien entrat a Can Bosch per ocupar-la. Els nois consideren que aquesta antiga fàbrica és «patrimoni industrial del poble». La ràpida intervenció de la policia i la denúncia que va interposar el propietari van evitar que els joves poguessin ocupar l'espai per gaire temps. Un dels portaveus del col·lectiu, Pol Dunyó, explicava que l'objectiu de l'actuació «és que no es tiri a terra» l'edifici. Els joves no volen que el nou projecte urbanístic suposi l'enderroc d'aquesta nau, que està situada just al costat de Can Bisa. Els propietaris i l'Ajuntament negocien des de fa temps perquè l'illa de Can Bisa sigui del tot municipal. El projecte del govern local preveu tirar a terra Can Bosch i fer-hi un equipament cultural i divuit pisos de protecció pública. L'alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer (CiU), va assegurar ahir que el projecte de Can Bosch «es tirarà endavant». L'alcalde se sorprèn de l'ocupació perquè «quan es va tirar a terra la impremta Garcia ningú no va dir res», hi afegeix




Article publicat al diari El Punt.

25.3.08

Cultura i art underground a Vilassar de Dalt





La proposta d’una nit incolsa en el marc de la Festa Major de Vilassar de Dalt, on hi participin diferents elements de l’art contemporani i underground electrònic, neix arran de la necessitat d’atorgar respostes a l’oci nocturn i juvenil, ja que considerem que existeix una certa manca de propostes adreçades a aquest sector de la població i a la seves diverses formes d’expressió.

La iniciativa que proposem pretén oferir una alternativa més en les activitats de la Festa Major, que inclouria una vessant cultural i lúdico-festiva. La idea inclou la participació de diferents activitats artístiques components de la cultura contemporània, com la música electrònica, el videoart, o la performance.

La iniciativa sorgeix de dos col·lectius de Vilassar de Dalt, “Projectsound” i “Cremant Conceptes”, que treballen des de fa temps en aquest àmbit de creació artística, i que ja s’han expressat en espais tan diversos com les Festes Majors de Canet de Mar i Arenys de Mar, el Festival Videa de Barcelona, el Festival de vídeocreació de Llívia, o en diversos espais de cultura popular, així com en nombroses discoteques, bars, terrasses i “xiringuitos” de l’àrea del Maresme i Barcelona.

9.2.08

artists rules

äqhrata-cremant conceptes obre un nou espai interactiu, artists rules, on apareixen tots aquells artistes que recolzen la iniciativa i que aporten la seva sensibilitat com a creadors i/o difusors d'emocions al que entre tots volem convertir en un somni cert, o palpable.

17.12.07

[aqhrata] goatte, el somni*

Faré una crida on explicaré un fet. Escoltin, escoltin: avui goätte m’ha explicat que la pragmàtica no existeix, i que si vull somiar millor que aprofiti tot moment per fer-ho, perquè sinó el somni en qüestió perdrà pes i es convertirà només en un desig passatger. Goätte m’ha ensenyat un lloc preciós, i m’ha dit que me’l fes meu, que feia massa que allà no hi vivia ningú i que posats a habitar els boscos... habitem-los amb gràcia. Goätte m’ha mostrat els racons d’aquest espai i m’ha instruït en l’art de reconstruir-lo, que no és precisament una facilitat: es tracta de saber somiar, com sempre, despert, però amb tanta traça que jo mateix formi part d’aquest somni i sigui capaç de convertir-lo en el que vulgui. Que les parets es deformin, si cal, i les columnes que aguanten el sostre no es recolzin enlloc, si vull, perquè sota cada columna hi haurà un forat per on només hi cabran les foteses, els mals temps, els horrors i el malestar. Però, ara bé, goätte sap que per aquests forats desapareixerà tot el que embruta les belleses, però també que només ho faran quan les haguem reconegut, entès i, per tant, rebutjat; i és per això que goätte repeteix i reincideix en reiterar que hom no és capaç de reconèixer esmentades belleses sense que existeixi el seu oposat: diguin-me, ¿com reconeixerien la bellesa si no poguessin separar-la de tot allò que l’embruta? Bellesa perdria significat. Tota perfecció té un contrari, i és precisament aquest contrari qui li atribueix les perfeccions: que ens incita a desitjar-les.

Però, qui és goätte? Qui és? Goätte és un mot que significa tot allò que es pugui desitjar. Goätte és un somni, el somni de tots els qui vulguin creure-se’l.


Ha despertat per fi la resistència. Nosaltres gaudim d’un poder únic, i és en constant creixement. Hem reclutat un exèrcit, fort i decidit. Els seus combatents van tots armats amb pedres, foc, ampolles incendiàries, instruments, pinzells, paraules dolces; i centenars d’altaveus formen els murs d’un temps on la creativitat no té escolta, i ens hem vist obligats a enfortir-la i donar-li veu. És el poder, aquest poder que incrementa cada cop que el volum pren força, més força, altaveus, més altaveus, més força; poder. És aquest el vertader poder: el so. Aquí aprofitem la iniciativa de l’espontaneïtat, i creiem en expressar tota emoció tal i com aquesta sigui percebuda, sense reflexions ni restriccions, perquè en aquesta coneguda era de la pau, la violència que rebutja tothom no és útil, i sota el bel del pacifista s’organitza l’estratègia d’una de les pitjors violències: el control emotiu i del coneixement. No creiem en sobrevalorar les conseqüències de les nostres actuacions i el que puguin provocar en la moral global, car la nostra intenció consisteix única i exclusivament en manifestar en la seva més pura essència allò que pensem, sentim, perquè és així com considerem que el pensament ha d’esdevenir lliure. Que la cultura sigui lliure. Construirem el primer i últim regnat de les idees. Ens hem proposat, doncs, combatre a tot aquell que cregui que té prou força com per decidir el futur dels altres, i el desenvolupament de les seves accions: que ho intenti.
Desplegarem avui totes les nostres tropes, i serem jutjats per estimar el temps i allò que el forma, la música serà el nostre vehicle d’atac, i serem jutjats també per utilitzar-la. És aleshores quan intervindrà la defensa, que consta no només del poder del volum triplicat d’aquesta música criminalitzada, sinó també de la perfecta organització de l’odi en forma de foc, pintura, versos, i declaracions. Odi mai injustificat. Així, goätte repeteix i reincideix en reiterar que la música sigui lliure, la cultura lliure, el pensament lliure. Les emocions lliures. La música lliure.

Però, qui és goätte? Qui és? Goätte és un mot que significa tot allò que es pugui desitjar. Goätte és un somni, el somni de tots els qui vulguin creure-se’l.

10.12.07

El regnat de les idees

Donà molt poca importància al relleu lluminós del voltant del marc de la finestra que, degut a la decadència del sol a l’exterior i la patètica il·luminació de l’interior, en altres moments li hauria resultat valuosament rellevant. Premia amb força la fusta fosca i d’arrugues marcades que servia d’escriptori i observava el foc de la llar d’una forma exageradament inquieta. Feia massa estona que llegia i no fou capaç de distingir en quin moment havia sortit del text, o si havia aconseguit fer-ho. Confongué el tacte de la fusta amb un gust i es visualitzà mastegant deliberadament els trossos d’aquell polsim de foscor acumulat en estellosos fragments que li rascaven les dents, i insensibilitzaven el seu paladar. Escopí sense pensar-s’ho els trossos d’aquella fusta que, sense haver deixat de prémer amb els dits, s’havia traslladat a la seva cavitat bucal, destrossant-li els límits de la percepció, i ara tot el coll li dolia, i encaixà amb forta pressió les dents per oblidar l’angúnia del fregament reiterat i contundent de la fusta, que li esqueixà fins i tot els llavis.
Semblava impossible que la idealització d’un succés tant estúpid l’hagués portat a reaccionar tal i com si hagués estat cert, i tan aviat com es plantejà la seva incredibilitat, tot ell es fongué en l’eterna incertesa d’una olor que havia viatjat de sobte davant seu. La podia veure, o això semblava, i aixecà la mà i la palpà, poc a poc, era suau, molt suau, i tota l’esquena li explicava pessigolles quan notava el tacte suau d’aquella olor que, de cop, es tornà aspre; molt aspre, i les ungles se li esquerdaren de tant fort com havia volgut entendre’n l’aspre; que fins i tot li rascava la pell. Semblava impossible. Del tacte no en sabé res més, però poc a poc la olor adquirí llum pròpia. No tenia un color definit, sinó tots els colors potser en un de sol, i s’abraçà a la llum, i la prengué per esposa en qüestió dels segons de vida d’aquella sensació. No la oblidaria mai. Mai que esdevingué un instant quan, un cop oblidada aquella muller lluminosa, espontània, s’observà els dits esblanqueïts, de pàl·lid a verd clar, passant pel groc, i arribant només a un color de pell excitat i rogenc de masses sensacions que no eren més que producte d’alguna idea momentània. Una idea que havia recorregut els racons d’aquella habitació tal i com de cop ell volgué investigar els racons del món, i descobrir-ne els secrets, les llegendes, i les olors. Disposà els peus per aixecar-se d’aquella cadira incòmoda, però alguna cosa li impedí el desenvolupament de l’acció. Segur de tocar amb els dos peus el sòl, s’observà les cuixes i descobrí una cama atravessada per damunt de l’altra, ajaguda al seu genoll. I tot culpa d’aquell temps que havia disposat a la sort de l’entorn, que li havia permès oblidar la disposició dels seus membres. Tot disposat a la sort de l’entorn, un entorn impregnat d’idees que passejaven aspres, s’enlairaven cada cop que volia tocar-les, i canviaven de tonalitat tan aviat com les reconeixia. Tot culpa de l’entorn disposat a la sort de la deliberada percepció de l’ambient culpable de ser disposat a la sort d’unes idees que, regnant en la totalitat de l’entorn d’aquell racó insignificant del món, on la sort havia regalat l’entorn a la pragmàtica disposició de les idees, tot ell fou capaç de rendir-se a la voluntat d’un conjunt d’emocions. Tot culpa de l’entorn, regnat per les idees.

äqhrata*

Sembla increïble, però avui hem decidit crear dins nostre o, el que és el mateix, dins de tot allò que ens representa, un petit món governat per nosaltres mateixos, tots nosaltres mateixos. I, qui som nosaltres? Què volem? Ho som tot i no volem res.


Hem considerat que considerar-nos impulsors del somni àcrata en la seva més pura essència ens reconforta, i el confort és suficient com a recompensa. Armarem tota la nostra convicció d’allò que realment fa mal: les veritats més pures. I armarem el nostre entorn d’allò que realment el defensi. Seran aniquilats tots els indicis de supressió i imposició. Cremarem tot allò que no ens representa i amb aquest foc escalfarem els fonaments de la terra sobre la qual s’erigirà un regnat, del que ja tant se n’ha parlat: el regnat de les idees, idees al voltant de les quals es ballaran les músiques més diverses, les més estrambòtiques, originals, efusives, destructives, tristes, desencadentants de la festivitat que, contrària a la seva actual significància, serà símbol de la reflexió més intensa, la sociabilitat més pura, i la lluita més ferotge; äqhrata, i tot el que d'aquest text en pugui derivar, així com el contacte entre tots aquells amants del somni més pur i fantàstic, per tal de foragitar allò que n'impedeix l'essència. L'essència del somni