10.12.07

äqhrata*

Sembla increïble, però avui hem decidit crear dins nostre o, el que és el mateix, dins de tot allò que ens representa, un petit món governat per nosaltres mateixos, tots nosaltres mateixos. I, qui som nosaltres? Què volem? Ho som tot i no volem res.


Hem considerat que considerar-nos impulsors del somni àcrata en la seva més pura essència ens reconforta, i el confort és suficient com a recompensa. Armarem tota la nostra convicció d’allò que realment fa mal: les veritats més pures. I armarem el nostre entorn d’allò que realment el defensi. Seran aniquilats tots els indicis de supressió i imposició. Cremarem tot allò que no ens representa i amb aquest foc escalfarem els fonaments de la terra sobre la qual s’erigirà un regnat, del que ja tant se n’ha parlat: el regnat de les idees, idees al voltant de les quals es ballaran les músiques més diverses, les més estrambòtiques, originals, efusives, destructives, tristes, desencadentants de la festivitat que, contrària a la seva actual significància, serà símbol de la reflexió més intensa, la sociabilitat més pura, i la lluita més ferotge; äqhrata, i tot el que d'aquest text en pugui derivar, així com el contacte entre tots aquells amants del somni més pur i fantàstic, per tal de foragitar allò que n'impedeix l'essència. L'essència del somni