16.4.08

MANIFEST DE LES DELINQÜÈNCIES POÈTIQUES

MANIFEST DE LES DELINQÜÈNCIES POÈTIQUES



“Aquest sistema no és res més que una malaltia lenta; s’apodera de nosaltres i tothom n’és conscient, però ningú se n’adona. Morirà tot a poc a poc, i tothom en serà conscient, però ningú se n’adonarà.”


Ens presentem a la comunitat com el que l’autoritat vol que siguem: uns delinqüents amb poca feina.

Hem decidit que si estar d’acord amb el sistema social mecànic, la destrucció del medi i l’especulació urbanística, la precarietat laboral, la repressió als moviments socials dissidents... suposa el principi de la no delinqüència, nosaltres no volem ser-ne l’exponent i, encara més, volem representar la seva delinqüència: la delinqüència d’entendre el món tal com és, la delinqüència de no voler acceptar el temps tal com ens obliguen a viure’l, la delinqüència de resistir-nos a suportar la violència autèntica; la violència del creixement desmesurat de l’edificació i els seus preus exageradament patètics, la violència d’un sistema legal que s’acomoda única i exclusivament als seus creadors, i que recau deliberadament sobre tots els que s’hi oposen (sense que això signifiqui la seva infracció), la violència d’un sistema global, mundial, que podem entendre com al nou concepte d’Imperi, que suposa la supressió total de l’expressió popular i la destrucció del planeta en mans de pocs; molt pocs.

Nosaltres som delinqüents: hem plantejat música, pintura, poesia: art; enlloc de competència i rols consumistes, hem proposat experimentació enlloc de la subordinació a les rutines, hem exposat respecte i llibertat, col·lectiva i individual, enlloc de la repressió i reprimença de les emocions.



Tot allò que no suposa un increment, un ingrés, un benefici lucratiu, rep el rang d’il·legal, brut, violent; deixant de banda les característiques, conseqüències i significats de l’esdeveniment. En un món on l’economia global es basa en l’especulació i l’estafa, on ens obliguen a subordinar-nos a les decisions de l’administració i el poder, considereu legítim criminalitzar les accions a favor de la cultura, l’art, el pensament lliure que, en definitiva, són la base de l’expressió humana? Creieu que la violència real és la d’aquelles accions que, al marge o d’acord amb llei, reivindiquen la llibertat d’expressió?



El passat 11 d’abril del 2008, a Vilassar de Mar, la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van detenir quatre joves que s’havien tancat en un immoble en desús, per reivindicar-ne l’ús social i honest. El Cos de Mossos d’Esquadra va intervenir ignorant la Llei que teòricament defensen, rebentant la porta d’entrada de l’edifici.



Aquest manifest suposa el nostre suport i recolzament cap a les encausades, per fer evident la violència, brutícia i il·legalitat policial i la irracionalitat de la Llei, sempre des del punt de vista de la creació artística i lliure, del respecte, i de la llibertat d’expressió.



No pretenem causar cap dany, ni material ni emocional, simplement ens oposem a acceptar el ritme de vida que se’ns imposa, i us animem a participar amb nosaltres. Estem farts del rumb que ha pres el sistema, la societat, que ens transporta a la pèrdua lenta i sistemàtica de tots els principis humans.



Dedicat a tots aquells que hagin somiat per viure plens.

Cap comentari: