[aqhrata] goatte, el somni*

Faré una crida on explicaré un fet. Escoltin, escoltin: avui goätte m’ha explicat que la pragmàtica no existeix, i que si vull somiar millor que aprofiti tot moment per fer-ho, perquè sinó el somni en qüestió perdrà pes i es convertirà només en un desig passatger. Goätte m’ha ensenyat un lloc preciós, i m’ha dit que me’l fes meu, que feia massa que allà no hi vivia ningú i que posats a habitar els boscos... habitem-los amb gràcia. Goätte m’ha mostrat els racons d’aquest espai i m’ha instruït en l’art de reconstruir-lo, que no és precisament una facilitat: es tracta de saber somiar, com sempre, despert, però amb tanta traça que jo mateix formi part d’aquest somni i sigui capaç de convertir-lo en el que vulgui. Que les parets es deformin, si cal, i les columnes que aguanten el sostre no es recolzin enlloc, si vull, perquè sota cada columna hi haurà un forat per on només hi cabran les foteses, els mals temps, els horrors i el malestar. Però, ara bé, goätte sap que per aquests forats desapareixerà tot el que embruta les belleses, però també que només ho faran quan les haguem reconegut, entès i, per tant, rebutjat; i és per això que goätte repeteix i reincideix en reiterar que hom no és capaç de reconèixer esmentades belleses sense que existeixi el seu oposat: diguin-me, ¿com reconeixerien la bellesa si no poguessin separar-la de tot allò que l’embruta? Bellesa perdria significat. Tota perfecció té un contrari, i és precisament aquest contrari qui li atribueix les perfeccions: que ens incita a desitjar-les.

Però, qui és goätte? Qui és? Goätte és un mot que significa tot allò que es pugui desitjar. Goätte és un somni, el somni de tots els qui vulguin creure-se’l.


Ha despertat per fi la resistència. Nosaltres gaudim d’un poder únic, i és en constant creixement. Hem reclutat un exèrcit, fort i decidit. Els seus combatents van tots armats amb pedres, foc, ampolles incendiàries, instruments, pinzells, paraules dolces; i centenars d’altaveus formen els murs d’un temps on la creativitat no té escolta, i ens hem vist obligats a enfortir-la i donar-li veu. És el poder, aquest poder que incrementa cada cop que el volum pren força, més força, altaveus, més altaveus, més força; poder. És aquest el vertader poder: el so. Aquí aprofitem la iniciativa de l’espontaneïtat, i creiem en expressar tota emoció tal i com aquesta sigui percebuda, sense reflexions ni restriccions, perquè en aquesta coneguda era de la pau, la violència que rebutja tothom no és útil, i sota el bel del pacifista s’organitza l’estratègia d’una de les pitjors violències: el control emotiu i del coneixement. No creiem en sobrevalorar les conseqüències de les nostres actuacions i el que puguin provocar en la moral global, car la nostra intenció consisteix única i exclusivament en manifestar en la seva més pura essència allò que pensem, sentim, perquè és així com considerem que el pensament ha d’esdevenir lliure. Que la cultura sigui lliure. Construirem el primer i últim regnat de les idees. Ens hem proposat, doncs, combatre a tot aquell que cregui que té prou força com per decidir el futur dels altres, i el desenvolupament de les seves accions: que ho intenti.
Desplegarem avui totes les nostres tropes, i serem jutjats per estimar el temps i allò que el forma, la música serà el nostre vehicle d’atac, i serem jutjats també per utilitzar-la. És aleshores quan intervindrà la defensa, que consta no només del poder del volum triplicat d’aquesta música criminalitzada, sinó també de la perfecta organització de l’odi en forma de foc, pintura, versos, i declaracions. Odi mai injustificat. Així, goätte repeteix i reincideix en reiterar que la música sigui lliure, la cultura lliure, el pensament lliure. Les emocions lliures. La música lliure.

Però, qui és goätte? Qui és? Goätte és un mot que significa tot allò que es pugui desitjar. Goätte és un somni, el somni de tots els qui vulguin creure-se’l.