MANIFEST SOROLLISTA
És absurd concebre idees definitives, irrisòries en comparació amb la història de tots els temps, de totes les idees. Defensar-les i imposar-ne els dogmes resulta inútil.
L’animal humà ha perdut tota la seva incidència i es presenta ara com a icona representatiu de la mecanització social i la seva classificació organitzada en models i estereotips, els déus d’aquesta nova era són antiterroristes, i es manifesten tendres i discrets, anestesiants i fulminants. Els nous manaments no han estat escrits, pitjor encara, apareixen en forma de benestar o calma: estudia (imperatiu) només l’itinerari emmarcat i accedeix a la universitat -qualsevol alternativa és sempre una última opció-, que t’aportarà els coneixements adients per exercir tota la vida d’allò que tant t’apassiona -tant?-, la teva màxima gratificació els diners, compraràs una casa de disseny i la decoraràs amb mobles de les revistes dels grans magatzems, el millor atrezzo del nou gran teatre del món; tindràs fills, amics modèlics i ben situats, i un cotxe car, però segur, assegurat. Invertiràs en borsa i en caixes de pensions, residències i defuncions.
Sorollisme no és sinònim d’oposició ni antònim d’activisme, suposa reflexió i punt de vista, insubordinació a aspectes il·lògics del sistema global, local. És fruit de l’entorn impregnat de sorolls estridents i desagradables, repetitius i desorganitzats, símptomes de la decadència i la irresponsabilitat, però per res culpables d’allò que els causa. Fruit del passat avantguardista i la seva imaginació. Anti art-classificat i disposat a conviure i acceptar els errors i la seva disposició: sorolls que formen sons i estructures rítmiques, potencial armamentístic i destructiu, tan aviat com impulsiu i creador, descobridor. Caos acústic que genera música, música que genera expressió. Soroll, gràfic o auditiu, soroll que no prescindeix dels sons.
Sorollisme rebutja els conceptes clausurats i limitats, i interpreta la percepció de l’entorn i els paisatges humans com a soroll, interpretació no filosòfica, però si poètica: poesia no és habilitat, ni cap idea. És un estat.
El valor de la cultura és limitat i burocràtic.
2 comentaris:
I si el passat era tan "avanguardista i imaginatiu" què espereu ara?
I la decadència d'aquest sistema es manifesta en l'expressió musical dels seus fills, que electrònicament fan sorolls repetitius fins que les drogues de disseny van marxant per presentar el caldo de lluita que sou.
Què desalienador! Això és energia!
hahaha
xD quin comentari més pèssim!
Publica un comentari a l'entrada